Ets capaç de controlar els teus actes,
però no la teva consciència.
Tots aquells maldecaps que avui no et deixen dormir
apareixen reflexats en el fons de la teva mirada.
Les ferides són les marques que s'estenen pel cos,
malparat, estèril de pensaments i claredat,
de raonar amb cap i seny senyalant promeses
fetes a la babalà, sense sentit ni esment.
Se les emporta l'aire com l'ampolla que solcava el mar,
sota reflexes de lluna plena, ombres desemparades;
segueixen el camí destinat per la llum que l'acompanya,
per la mateixa que provoca l'essència d'aquesta albada eterna.
I en extreure el tap precipiten les idees,
suren sobre una mar inestable d'ideals,
onejant tot pensament il·lustrat i marcant
el camí amb els rajos del sol.
Una nova vida, una nova lluita,
l'ampolla ha estat oberta dels desitjos empresonats,
dels motius argumentats contra un sistema corrupte;
comença la lluita amb seny i paraules,
comença el recital dels versos prohibits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada