A les fosques
Maleïdes mans que tremolen,
pors, incerteses,
tot serveix per la llarga espera
de la màxima tranquilitat.
Inspiro,
condiciono la habilitat d'inducció
amb el record dels teus ulls;
recerca de veracitat,
inhalo,
el primer sabor dels teus llavis
en memòria d'aquella explosió de sabors;
recent degustació local,
expiro.
Expulso tots els residus interns,
brossa pesada de carrega,
maldecaps dificils d'oblidar
i tenco els ulls.
Imatges perdudes en la memòria,
records que m'ajuden a les fosques
amb olor d'encens i marihuana.
L'espera s'ha fet llarga,
el temps a cremat les fulles,
el paper i el tabac;
ara només hi ha una espurna encesa.
Tanco els ulls i calma; la teva imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada