La malinterpretació de les paraules
Semblo un complet inútil,
les idees se'm capgiren malpensant el seu sentit;
eternes imatges que es reflexen sobre el mar,
nocions perdudes per la malinterpretació de les paraules...
Malgrat tot, s'escapa el tren;
verbs conjugats en present que recorden un passat de dol;
ironia del tot va bé quan les gotes refracten al ulls,
conceptes equívocs sobre les teories evidents.
Però les neurones tornen les coses a lloc,
autopistes plenes de neurotransmissors bojos;
les contradiccions cada volta es fan més evidents,
encara que només existeixi un sentit unidireccional.
I ara toco fusta, obro els ulls però em llepo els dits;
esperant sempre una resposta dels llavis muts per l'oblit,
esperant veure la gent en un mateix món i compartit,
esperant trobar sentit a les paraules errònies que em ceguen la ment,
esperant que aquestes idees no restin dins meu eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada