Amo de la foscor
Sempre que escric en tardor,
escric coses tristes;
possiblement siguin les fulles que precipiten,
sentiment de paral·lelisme que m'invadeix el cos.
No sé si és per les nits fredes,
manca d'escalfor de cel tapat;
serà que em sento identificat quan alço la vista
i només m'acompanya la lluna plena.
Amo de la foscor,
de tristesa i desolació,
cercador sense èxit de la claror;
intento robar cada matina
el teu sol per despertar
junts
a cada albada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada