Sorolls a l'aire
Fred de l'hivern,
llançol de capa gelada sobre el cos;
alço la vista sobre el cel plujòs,
espurnes líquides precipitant amb força.
Esperant un tren sense destí aparent,
a les vies s'hi respira l'aire de l'espera,
espera sense agulles ni rellotges,
expectativa de fum i cendres.
I el foc del sol apagat,
l'exhaureixen les gotes de pluja;
ara lentament com objecte dins l'aigua,
com parts de mi en l'aire.
I, malgrat estigui sol a les andanes,
sento pases difoses cap a mi;
juguen amb mi els meus sentiments,
quan busco un origen amb els ulls.
Senyals perdudes,
carrers buits;
sorolls a l'aire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada