Poble reprimit, resistirem

Poble reprimit, resistirem.

Mullo els dits amb tinta vermella,
escriuré pàgines sobre la història que ens condemna;
no parlaré de guerres polítiques ni de l'església,
pel simple fet que encara, jo, no m'he eixugat les mans.

Parlaré pintant aquestes pàgines blanques
amb el color del sentiment i de la meva sang;
recordant l'opressió que viu el nostre poble,
la nostra terra, el nostre cant.

I ja fa uns quants segles que vivim atrapats,
o més ben dit, envoltats per un país que es creu en superioritat.
I malgrat consti en els textos que al 1714 vam ser derrotats,
per a nosaltres va ser, amb orgull, la resistencia contra l'autoritat.

Resistim amb la paraula, amb la llengua i amb els cants,
resistim amb la cultura i en tot l'àmbit social,
resistim amb la poesia, la tradició i l'evolució;
vam resistir, resistim i resistirem la repressió als pobles catalans.

Puc ser un ploramiques, un malparit i un malparlat;
però motius no em falten per no restar callat.
Possiblement molts m'odien per ser un descarat;
però per sobre de tot, sóc català.

Així que amb quatre dits faré un poema,
plasmant sobre paper groc la meva sang.
Mà al cor i cridant amb força,
terra lliure als països catalans.