Pinenques i castanyes a la vila de Viladrau
Cauen castanyes del cel,
plenes d'eriçons, plenes de punxes;
fan mal quan impacten sobre el meu barret,
amb el vent la tija se'm tambaleja.
Sembla que sigui una endevinalla,
però tot i així em dóna una castanya;
ara si que no parlo literalment
sinó que és l'impacte el que em panseix.
Les zones amb ombra m'acomoden,
humides i plenes d'herbes ajuden en el creixement;
pins alts i forts m'acullen en tardes fredes
i em protegeixen en nits de calamarsa.
Però que hem de fer
si els dies que fa sol pel matí
la gent em trepitja per collir els dolents?
No entenc perquè la gent surt
i creu que em coneix
i després em deixen allà tot sol, ferit i abandonat...
i després s'anomenen a ells mateixos
caçadors de bolets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada