Cap nota pendent,
tot està al seu lloc
quan realment no ho està;
però tant se val, sempre ha estat igual.
Sempre ha estat igual,
perquè sempre creiem que tot està fet,
que no queden motius per lluitar
o, fins i tot, per seguir endavant.
Aleshores, que ens motiva a continuar?
Quines i d'on treiem les forces?
Tot és tan relatiu?
tan confós?
Tan tant que fins i tot jo vaig perdut,
en el camí de la meva vida,
el meu camí?
el meu destí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada