En el teu cor hi viu el desembre
Freda tardor oculta en l'escalfor del Sol,
intento trobar respostes i solucions,
no hi ha res a fer... no trobo el camí;
el meu cap és ple de silencis.
Silencis eterns, sorolls ínfims,
efimeressa constructiva i cognitiva
provocada per la manca d'imatges bones,
que esdevenien borroses amb les llàgrimes.
I en els teus ulls hi veig la primavera,
en el teu cabell la lleugeresa del març,
en la teva cara hi veig l'abril, però no semblant
a com s'hi reflexa a la meva, buida, trista...
Plena de tardor, plena de cels tapats,
de setembres, octubres i novembres;
plena de res, absència de quelcom...
Que si alcem la vista ja no hi han estrelles,
núvols negres que s'apropen fent soroll
i que recorda que estem vora el canvi;
i malgrat tot l'amor que em puguis donar...
sé; que en el teu cor, hi viu el desembre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada