Tanco els ulls, confonc la realitat
Caic de peus a terra,
les mans m'ajuden a no ensopegar-me;
l'impacte ha estat suficientment dur,
com per no tenir forces per aixecar-me.
Tanco els ulls, confonc la realitat.
Em disfrasso amb somriures artificials,
m'amago sota un abric d'alegria
en el què hi habita la soletat.
La boira es fa densa,
la condensació es fa present als ulls;
plens de tristesa i nostalgia,
plens de records, plens de res.
Plena és la vida com ho està de somnis,
buida és la meva al despertar,
ja suficientment freda és aquesta
com perquè tot ara hagi acabat.
No distingeixo la distància del cel a l'infern,
només sé que just al mig no puc incorporar-me.
Tanco els ulls, confonc la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada