L'estereotip de l'heroi (3. Naixement. Part I)

Bon dia,

Seguim amb la primera part del tercer punt de l'estereotip de l'heroi: El naixement.

3. Naixement (Part I)

El naixement d’un heroi, com assenyalen els cànons de la tradició, sol estar determinat per un pare o mare humans i un ésser diví. No obstant això, si entrem en la generalització podem trobar altres formes de naixement o procedència.
En primer lloc, cal considerar el cas en què el naixement de l’heroi està acompanyat de condicions sobrenaturals. Volem dir que mentre neix o abans de néixer passen fenòmens estranys o extraordinaris. Un exemple molt clar és el corresponent a Atena, la dea d’ulls d’òliba, la qual al moment de néixer va fer retrunyir cel i muntanyes. El seu naixement es produí al llac Tritonis, a Líbia, quan Hefest colpejà Zeus, déu del regne del cel, en el cap i l’hi obrí perquè ella en sortís. Zeus s’havia menjat Metis, la mare d’Atena, per evitar que es complís la profecia que deia que si donava a llum la filla, després tindria un fill que el destronaria. Atena neix totalment armada i és una viva demostració que la seva existència era inevitable, perquè responia als dictats d’una profecia, és a dir, del destí.

També Gilgamesh és fill d’una dea, en aquest cas Ninsun-la-bovina, i pertany a l’estirp dels reis d’Uruk, a Mesopotàmia. Enkidu, el seu amic i company de batalla, és creat pels déus Anu i Aruru. El creen perquè  rivalitzi sempre amb la força i el poder de Gilgamesh i Uruk resti més tranquil·la. Enkidu fou adoptat per la mare de Gilgamesh i l’introduí d’alguna manera en el món dels déus.

Un altra possibilitat és l’existència d’una cerimònia de concepció que obre les portes al món d’un heroi, és el cas, per exemple de Jaume i. El seu pare, Pere i, el catòlic, era un home a qui li agradava molt mantenir relacions sexuals amb totes les dones menys amb la seva, Maria de Montpellier. Aleshores la cort de Montpellier, que volia mantenir l’enllaç del territori amb Catalunya va portar Pere i, amb enganys, en una cambra molt ben habilitada i a les fosques per reforçar l’erotisme. Maria de Montpellier, vestida de prostituta va seduir un Pere i que caminava a les palpentes per l’habitació i aconseguí la pràctica sexual que volien els habitants de Montpellier. Tota la cort estava fora de l’habitació, rodejant l’habitable amb espelmes.  D’aquesta manera Maria de Montpellier aconseguí quedar-se embarassada de Jaume i i va obtenir la descendència per a aquest enllaç. La cerimònia de concepció no deixa de ser un fet extraordinari.



Per altra banda, podem conèixer que un heroi ha nascut, per contraposició a un altre ésser antagonista. L’existència de David Dunn sabem que està vinculada a l’heroïcitat des del primer moment a causa que el seu contrari, l’antagonista, en el moment de néixer té la majoria dels ossos trencats, això ens fa entendre que el nostre heroi per paral·lelisme en venir al món ja posseïa l’habilitat de resistència i força, tot el contrari al que presenta el seu antagonista.

Un altre cas que envolta les circumstàncies del naixement i que caldria analitzar és l’ocultació. Un cop neixen, alguns herois han d’ocultar-se, ja que representen una amenaça per als seus detractors. En un naixement relacionat amb l’ocultació, un heroi arriba a viure amb una família normalment més humil, fins i tot, de vegades amb el mateix enemic. Són casos dels herois com el rei Artús o Moisès. El rei Artús, un cop s’ha mort el seu pare, ha d’ocultar la identitat i la seva sang per protegir la descendència o herència del regnat de Bretanya. Artús, sent petit i sense ús de raó, és ocultat pels dos deixebles més respectats i valorats en la cort del seu pare Úter Pendragó, per Merlí i per Úlfius. Aquests dos personatges de la cort del seu pare el destinen a Héctor, un honorable cavaller i ferrer de la ciutat de Londres, per evitar l’eliminació del jove rei Artús i el destí que li corresponia.

Un camí semblant al del rei Artús el pateix Moisès. Moisès va néixer en una família hebrea i va ser protegit de qualsevol acte dels egipcis d’executar-lo, durant els primers mesos de la seva vida. La seva família en no poder protegir-lo i ocultar-lo durant temps el va deixar al riu Nil amb una cistelleta i anà a parar a la vora del palau dels faraons on va ésser recollit, criat i educat per aquests enemics més directes, els quals no pertanyien al poble elegit. En aquest aspecte i salvant les distàncies, trobem paral·lelismes amb Babe, el porquet valent, qui fou educat i criat pels servidors dels humans, els gossos, animals ferotges que controlen la resta d’éssers de la granja.

El cas de Superman també és el d’un naixement amb condicions extraordinàries. Superman arriba a la Terra procedent d’un altre planeta, Kripton, després d’un desastre que porta a la aniquilació de tota la seva gent.

Per últim, caldria destacar un altre cas de naixemen extraodinari. És el cas d’Odisseu, també anomenat Ulisses. És l’hereu de les terres d’Ítaca, on tots els seus precessessors foren també els governants. Odisseu té una procedència divina que el fa destacar com a heroi quan neix. Autòlic, el seu avi matern, per tant pare d’Anticlea, era fill d’Hermes, déu de l’antiga Grècia. Per tant, dins la sang d’Odisseu corre també sang de déu.