El comiat (t'estimo)
Si, tornem a la rutina.
Semblava oblidada,
però sorgeix entre els meus ossos.
El comiat, feia temps que sabia que, un dia o altre
havia de trobar significat a aquest substantiu
que deixa un amarg sabor a la boca.
Malgrat aquest,
el sabor amarg sembla dolç
en comparació amb el regust que m'ha quedat a mi.
Sé que tornaré per dir-te adéu
i, també, ho sento. Aquest sentiment pesa massa en mi
i no podia viure sabent que mai vaig arribar a dir-te
el vaig arribar a estimar-te.
Encara que tu ja ho sàpigues, necessito dir-t'ho.
I m'arrepenteixo de no haver-ho fet avui,
perquè mai sabem quan serà el nostre últim sospir.
I si hagués estat... avui?
De totes maneres tot es resumeix
amb un pronom i un verb: t'estimo,
et vull o et necessito és per ambiciosos
i no crec que l'amor sigui una possessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada