Jardí de l'esperança

Jardí de l'esperança

M'empleno la vida de versos,
intentaré trencar amb la rutina de la tristesa,
per fer, si més no, frases en textos
plens de somriure i optimisme.

L'esperança és aquell raig de llum
que entra per una escletxa petita
d'aquesta habitació fosca de quatre parets
i és capaç d'il·luminar una sendera de llibertat.

I per això, seguint aquest feix,
encamino el purgatori de l'alliberació,
de afogar d'oxigen les flames d'aquest infern,
d'intentar cercar aquesta llum que ve del cel.

I amb aquesta, malgrat estigui en l'endemig,
alimentar tota terra fèrtil que em simbolitzi,
vitalitzar la poca vida que em deixà l'hivern
en el moment de la nostra partida.

En la terra plantaré el meu jardí,
flors, arbres fruiters i oliveres,
perquè amb aquest simbolitzaré la independència,
que aconsegueix el cap sobre el meu cor.

D'aquesta manera conservaré el teu record,
però en aquest cas sense nostàlgia,
i seguiré el consell que em va arribar,
des del purgatori amb esperança:

“Plantar una flor és creure en l'endemà”