L'infern, només fum

L'infern, només fum

Entre foc i flames he viscut el purgatori;
cremant cada instant, cada segon.
Ara sembla que tot s'evapora,
bullen els records de l'existència.

I, encara que aquesta addicció em condemna,
ja no supuren les ferides del camí;
cicatrius obertes, però curades,
del llarg passeig de l'oblit.

En el cel s'hi respira la calma,
la vesprada fa present el roig infern;
s'amaga el Sol per despertar la lluna,
que avui gaudeix de vida plena.

Fins i tot avui que la nit és fosca,
l'esfera nívia il·lumina el pas;
guiada per estrelles i planetes,
vestida amb indumentària d'esperança.

M'obre camins que creia tancats,
ara escric el meu destí en plaques de marbre
i, malgrat la teva imatge recorre el meu cap,
endinso les mans al mar i per sobre em tiro l'aigua.

Ara si, per fi,
el foc és només fum;
l'infern, només fum.