Em perdo a les estrelles
Em costa arribar al cim,
des d'allà podria veure el cel.
Mira que els turons que hi han a la platja
no són tan alts com per no escalar.
El problema ve marcat,
per l'ecosistema de la platja;
aquesta m'atrapa i no em deixa avançar,
se'm queden els peus atrapats entre la sorra i el mar.
Alço la vista, l'objectiu és clar;
no tinc el cap per res i res ho tinc per mi.
Només necessito un motiu clar
per poder seguir avançant;
per no seguir amb la confusió
encenc una cigarreta;
em perdo a les estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada