Pluges boreals
Les teves cortines tapen al sol,
només desitjo vorejar-les amb les mans,
decantar-les per deixar entrar la llum,
per buscar nous horitzons.
Cercar un nou destí,
veure el món a través dels meus ulls i no dels teus,
apropiar-me dels escrits vitals
i començar, altre cop, de nou.
I m'apodera l'excentricitat;
el·lipse infinita sense final,
abduït per aquesta maleïda espiral,
esperant un destí aeri sense terminal.
Arrancar cada paraula del meu cap,
estripar cada fotografia i cada imatge,
cremar els records tots plegats,
extreure la teva memòria dels paisatges.
Apoderar-me de tots i cada un dels fotons,
absorbir dels feixos de llum tots els colors,
abolir-los per deixar el negre a la fosca nit
i projectar-los, tots de cop, just abans de trenc d'alba;
descarregar aquesta cromatografia d'il·lusió
en cortines d'aurores i pluges boreals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada