Trist i gris (Somnis i fracassos)

Trist i gris (Somnis i fracassos)

Absolutament núvol;
malgrat no siguin negres,
el cel s'ha llevat aquest matí
trist i gris.

L'envolta una capa invisible
que fa que la humitat sigui un abric
ple de pluges, tempestes
i versos destintats per l'aigua.

I al meu cos l'empresona el sac de somnis,
la superfície exterior cobreix l'ànima;
encara que moltes coses que dic no tenen sentit,
aquesta el té tot el del món.

Perquè quin sentit té el món
sinó el cobrim de somnis?
En aquests hi viuen els desitjos impossibles
i en l'ànima hi resta l'esperança
que el fet que no siguin possibles no tendeixi al fracàs.

Però avui el cel no m'acompanya per somiar,
sí per un estat d'ànim adequat i no em sento sol;
no sóc l'única ànima que està trista en aquest món...
però he fracassat, continuu sent un somiador...