El cel, totalment núvol

El cel, totalment núvol

El cel,
artesania astral quasi modelable;
els somnis queden ridículs
davant el paisatge dels meus ulls.

Per fi he arribat al cim,
ara què? Total, fa núvol.
No puc veure les estrelles,
no puc desitjar, no em puc guiar...

Estic perdut en aquest món,
obro els braços i miro endavant.
Puc cridar, puc clamar,
puc pregar, però perquè? Ningú m'escoltarà.

Perquè no llençar-me dalt a baix;
sé que no, ja no hi ets al meu costat.
Precipitar-me sense paracaigudes i surar en l'aire,
com els meus somnis, com les paraules.

Sense fonaments i sense esment,
buscant aquella resposta absurda
que mica en mica cura les ferides,
que a poc a poc posa les coses a lloc.

Els somnis a la lluna,
les paraules al paper,
la nostra vida a la memòria;
el teu record escrit en vers.

I ara la vida està totalment núvol,
el cel, totalment núvol.