Camí de joves, seny de paraules
Ja no puc ser jove,
em cansen les nits d'estrelles
i només vull perdre'm
amb el cel i la lluna.
M'ha afectat el pas del temps,
ara; els núvols que vesteixen el cel
ja no importen que siguin negres
ni que en qualsevol moment esdevinguin tempesta.
Ara la llum no és l'essència,
com tampoc ho és abrigar-me cada nit;
puc prescindir de l'escalfor de presències.
Entre absències i solituds
hi resta la calma de l'ànima
amb la què la vida flueix cap endavant...
Camí de joves, seny de paraules.
Camino de jóvenes, juicio de palabras
Ya no puedo ser joven,
me cansan las noches de estrellas
y sólo quiero perderme
con el cielo y la luna.
Me ha afectado el paso del tiempo,
ahora, las nubes que visten el cielo
ya no importan que sean negras
ni que en cualquier momento vuelvan tempestad.
Ahora la luz no es la esencia,
como tampoco lo es abrigarme cada noche;
puedo prescindir del calor de presencias.
Entre ausencias y soledades
queda la calma del alma
con la que la vida fluye hacia adelante ...
Camino de jóvenes, juicio de palabras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada