Genocidis
El Sol s'amaga al fons de l'eternitat,
la lluna és còmplice del genocidi de la llum;
les cigales canten davant de tal sacrifici
i els llops pateixen la seva absència.
La brisa fa ballar tendrament les branques,
acompanyades per uns núvols de superfície supèrflua;
amenaçant el punt d'ebullició de l'asfalt,
juntament amb la boira que posteriorment crearà.
I la llum que emergeix artificialment,
es perdrà entre les capes mullades i espeses;
lluitant per trobar la sortida de la penombra.
Perquè només resten unes poques hores
per a què el sol torni a governar.
És tan fàcil com saber que no hi ha llum sense foscor.
Genocidios
El Sol se esconde en el fondo de la eternidad,
la luna es cómplice del genocidio de la luz;
las cigarras cantan ante tal sacrificio
y los lobos sufren su ausencia.
La brisa hace bailar suavemente las ramas,
acompañadas por unas nubes de superficie superflua;
amenazando el punto de ebullición del asfalto,
junto con la niebla que posteriormente creará.
Y la luz que emerge artificialmente,
se perderá entre las capas mojadas y espesas;
luchando para encontrar la salida de la penumbra.
Porque sólo quedan unas pocas horas
para que el sol vuelva a gobernar.
Es tan fácil como saber que no hay luz sin oscuridad
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada