L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part IV-)

5. Poders i debilitats (Part IV)

5.2 Doble vida

La doble vida també ve donada principalment amb els herois americans. Amb relació als herois més tradicionals, la seva doble vida es resumeix en el fet d’anar a realitzar gestes o bé fer vida familiar. El simple fet de deixar de fer rutina i haver d’anar a batalles o conquestes com són els casos de Gilgamesh, Odisseu, el rei Artús, Jaume i i Tirant lo Blanc; ja representa aquest trencament del dia a dia i la necessitat de tenir una doble vida.

Però observem el fet de doble vida que ens interessa, ja que els que hem vist anteriorment són herois que la tenen relativament a causa que només realitzen les gestes per la funció, càrrec o classe que ocupen. Aquesta doble vida que destaquem nosaltres és la dels herois americans, la de tenir una vida com a ésser humà i una altra com a heroi, intentant així mantenir la identitat oculta. Normalment és durant el dia quan actuen amb normalitat d’una forma més humana. Daredevil, Batman, Spiderman... fins i tot V de Vendetta o David Dunn solen realitzar la funció d’heroi a les nits. Dedicar-se a les nits és una manera de protecció, d’evitar que la gent vegi la veritable identitat. En canvi, tampoc s’oculten de la llum del dia. Superman és clar exemple que de dia va disfressat, va amb ulleres i amb vestimenta formal per anar a treballar; però a l’hora de l’heroïcitat, es treu les ulleres i es posa el seu vestit distintiu. És símbol de la transformació, encobreix una doble personalitat, dos papers diferenciats. Amb aquest vestit els herois es posen un distintiu per a la gent, a la manera dels cavallers medievals, que tenien colors i escuts que els identificaven; i, a més a més, exclou el perill d’ésser vulnerable quan es comporten com un ésser humà ordinari.

5.3 Vestit distintiu

Com hem introduït en les últimes línies del fragment anterior i que volem recalcar que els herois, especialment els americans, porten un vestit distintiu. Aquesta disfressa, per dir-ho d’alguna manera, s’encarrega d’ocultar la identitat del personatge i li dóna llibertat d’actuar públicament sense cap risc de ser reconegut. Però, per altra banda, també s’encarrega de la funció de destacar i distingir. El vestit que porten els fa ser diferents a la resta dels éssers humans i això fa que se’ls reconegui. Però aquestes només són dues observacions externes, si ens posem o al cap dels herois trobarem la resposta del perquè d’aquell vestit. Sí, en certa mesura, és un reflex de la seva personalitat com herois. Amb exemples ho veurem més clar. Batman duu el vestit d’un ratpenat a causa que quan era petit va caure per un pou i de dins d’aquella mena de cova sortiren ratpenats i s’espantà. Aleshores decidí que per vèncer les pors s’hi havia d’enfrontar i viure amb elles. També per la raó que vam esmentar al naixement, ell volia que els seus enemics tinguessin les mateixes pors que ell.

Seguint el mateix cànon trobem a  Daredevil, el qual porta un vestit semblant al que el seu pare duia en els seus bons temps de boxejador. Però, no obstant això, també el duia perquè de petit ja l’esmentaven pel nom que més tard es posà d’heroi.

També segueix el mateix camí Spiderman. El seu vestit transmet per complet la sensació d’aranya, les teranyines, els colors de la mateixa aranya que el va picar i el va transformar. Tot va molt relacionat amb el camp dels aràcnids.

Un altre cas que m’agradaria comentar és el cas de V de Vendetta. V duu una màscara amb la cara pintada del terrorista que feia uns segles va intentar cremar el parlament, és a dir, la màscara d’un revolucionari que, com ell, esdevé referent de lluita per la justícia passant per sobre de la legalitat. També duia un tipus de roba que el relacionava a la perfecció amb aquell personatge.

Però el cas més interessant dels herois americans és el cas de David Dunn. El seu vestit no és més que un impermeable. Sembla curiós i absurd però té una doble realitat. Aquesta segona realitat és la de protecció, protecció pels seus punts més febles. David Dunn té debilitat pel que fa a l’aigua i el vestit que porta el protegeix simbòlicament del seu punt vulnerable, evitant així què pugui ser ferit o estar davant les portes de la mort.

Per acabar amb aquest punt, caldria esmentar per sobre els herois com Gilgamesh, Odisseu, el rei Artús, Jaume i i Tirant lo Blanc. Aquests herois són tots guerrers o reis, per tant el seu vestit distintiu no és més que l’armadura, l’escut, les armes o el mateix cos, tot allò què un guerrer necessita per disputar una batalla. Un bon exemple és Tirant lo Blanc, que després d’un naufragi arriba nu a les costes del nord d’Àfrica i allà, els mandataris, els enemics del bàndol contrari, l’admiren per les cicatrius que recorren el seu cos.