Temps de sorra

Temps de sorra

L'infern, només fum i cendres,
això és el què el cap em feia creure
en el camí de l'oblit i fer-me distreure
en el sentit en què l'aigua flueix per les pedres.

Tot segueix de la mateixa manera,
en el meu cor hi viu la teva bella imatge;
no puc esborrar el record d'aquell paisatge,
on els nostres llavis iniciaven la nostra era.

I en el fluxos dels rius de la vida,
sóc víctima del meu propi naufragi,
arrossegat i ofegat, abatut i destrossat

I el maleït temps de sorra m'esquiva,
en el desert, contra els mals presagis,
perdut i desorientat, sol, acabat.