Nits de lluna plena (somnis deserts)
En somnis em perdo com viatger sense far,
desorientat en les estrelles, en el cel dels teus cabells.
Sé que el peatge a la carretera de la felicitat és car
i jo camino sense calers amb tu al meu cervell.
I camino per aquest món de boixos,
vaig absent per un cel, com sempre, sense estrelles.
Imagino en l'horitzó infinit els teus ulls dolços,
que caramel·litzaven les nostres nits de lluna plena.
I la vida, com habituat em té,
juga amb mi amb rellotges de sorra
i em desterra en un infern desert.
Els bocins de sorra no aconseguiré,
per escriure't els versos que el vent esborra
i els escampa per l'oblit que jo mateix t'he ofert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada