Records esborrats
El dia esclata,
en el cel, milers de llampecs s'encenen
per deixar pas a la fúria que escapa
dels núvols negres que al sol ens prenen.
És premonitori l'aire,
que amb forces intueix llàgrimes astrals,
és qüestió de temps i no pas gaire,
que el matí plori a bots i barrals.
I en l'endemig d'aquest ecosistema,
el meu cos s'hi sent identificat;
la pluja serena les idees del passat.
És la millor manera de trencar l'esquema
que la vida ens presenta com a prova de felicitat;
aconseguir quan el terra es mulla, els records esborrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada