Testament I (La lluna juga sola)
Apostaré en nits de lluna plena,
que no deixaré forats buits d'oci,
prohibint que l'esfera de marbre es posi,
el vestit d'estrelles que em condemna.
Aquest teixit lluminós celestial,
em confon en les nits que el cor oblida,
que no sóc més que un viatger sense vida,
sense amor; perdut dins els teus ulls astrals.
Silenci infernal que no deixa respirar,
el joc del vent amb les paraules emmudeix
els versos que a la meva lluna vull regalar.
Vull escriure en el meu testament un feix
de llum, de records, de memòria que em deixi oblidar
i serà només quan a la lluna jugar amb els estels deixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada