Cafès al capvespre
Cafès,
no puc fer-ne un sense imaginar el teu somriure;
fer un glop i amb el nas jugar amb l'escuma
i mentrestant, els teus ulls que em miren.
Cafès,
no calen per vetllar a les nits,
el teu record fa tota la feina
per dificultar el teu oblit.
Em costa fer poesia adversa a tu
si dins el meu cap les neurones
van jugant amb la teva imatge.
I jo,
que sóc viatger perdut en la memòria,
deserto de la terra on oblidar no és un muntatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada