Sonets de les estrelles

Sonets de les estrelles

Sonets de poesia ens empresonaran,
quan la lluna plena a l'ombra és condemnada,
encara que la nit sigui clara i fosca a la vegada,
sabràs que tot el que escric dóna voltes al teu voltant.

Perquè sempre que alci la vista al cel,
malgrat hi hagin núvols, veuré les estrelles;
sé que des de Barcelona dificulta les vistes belles,
però tots dos estarem mirant al mateix estel.

I per molt que ens tanquem a les pàgines del destí,
per molt que no vulguem veure'ns ni sentir-nos,
el fred de la nit teixirà els lligams que ens han unit,

tenyiran les nits de versos i els dies de pluja,
les nostres vides d'un color diferent inventat,
per tots els somriures que ahir vam compartir junts