Avui us presento un altre llibre de poemes. D'aquesta manera, tornem al camí de la poesia amb la continuació orgànica de Del cel a l'infern, el llibre titulat La lluna, escrit entre finals d'hivern i principis de primavera de 2011:
La lluna... eterna divinitat astral que és visible per a tothom quan
més a la penombra ens trobem, és l'única que ens comprèn quan
caminem pels camins de l'oblit i no trobem la llum que necessitem en
la foscor. Aquesta és com una musa, una inspiració per a molts i és
què ens recorda als ulls de qui estimes, recorda tots els moments que
ara resten en l'absència i en el record. Però aquesta addicció és
dolenta, la lluna és ella i ella s'apodera dels teus pensaments i tu
t'apoderes d'ella; no deixes que ella jugui amb les estrelles perquè la
necessites per oblidar, per expressar-te però, sobretot, per recordar-la.
Aleshores, seguint el camí de la vida, no deixo escapar la lluna de la
meva vida o deixo que aquesta jugui amb les estrelles i oblidar-te? El
nostre cap ens ajuda a decidir moltes coses que després el cor mai
pot esborrar.
Tal i com vam fer amb el llibre anterior, us deixarem amb les cites d'inici del llibre i d'aquí un parell de dies, comencem! Salut!
“Quisiera no pensar más
de un segundo en ti”
[Malas intenciones, Enrique Bunbury(Héroes del Silencio)]
“Y si a las heridas quiere echarles
sal, solo va a encontrarse cerrojos
y las cicatrizes de la soledad”
[Kutxi Romero (Marea), Que se joda el viento.]
“Cada vez que te vas,
me muero un poco más”
[Roberto Iniesta (Extremoduro), Abre el pecho y registra]
“Y qué le importa a nadie como está mi alma,
más triste que el silencio y más sola que la luna;
y que importa ser poeta o ser basura...”
[Roberto Iniesta (Extremoduro), Quemando tus recuerdos]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada