La formació d’un heroi ve donada per un seguit de possibilitats, d’entre les quals destaquen l’entrenament de les habilitats innates, l’aprenentatge de normes i regles, l’autoconeixement i l’autocontrol. Tota aquesta etapa de la vida sol estar relacionada amb un personatge que li fa de guia.
Els herois entrenen per aprofitar al màxim les habilitats i aprendre certs conceptes que els ajudin a adonar-se de si mateixos, a treure’n partit i a controlar-se. Pensem en els aprenents de cavallers, per exemple, que mantenen una etapa de formació amb cavallers de renom. Tirant lo Blanc és ensinistrat, després d’haver-ho fet personalment, pel reconegut Guillem de Varoic, un ermità que en èpoques anteriors fou un il·lustre cavaller, honest, valent, modèlic, bon cristià. Tirant troba l’ermità en el camí cap a les festes de casament del rei d’Anglaterra. Arriba a un locus amoenus de forma misteriosa i predestinada, adormit sobre el cavall, i allà el savi Guillem de Varoic li ensenya els secrets, les regles i costums de l’orde de cavalleria mitjançant la lectura d’un llibre que és molt semblant al Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull.
“Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió. E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món, en lo principi fon poc estimada justícia per defalliment de caritat, per què fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e prosperitat. E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi, més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los alres. [...] Primerament, fon fet cavaller per mantenir e defendre la santa mare Església –dix l’ermità-, e no deu retre mal per mal, ans deu ésser humil e perdonar liberalment a n’aquells qui l’hauran damnificat, puix vinguen a sa mercè […] E en lo principi del món, segons se llig en la Santa Escriptura, que no era home qui tingués tant atreviment de cavalcar en cavall, fins que foren fets cavallers, per jubjugar les males gents e foren trobades les armes; puix foren armats, se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar los volien. “ (MARTORELL 1982: 173-184)
“[…] lo poble, lo qual lo cavaller deu mantenir en pau e en verdadera justícia, car així com lo cavaller fa son poder de conservar lo cavall quan vol entrar en batalla, que negú no li faça mal, així deu guardar lo poble que negú no li faça sobres. Car lo cavaller deu tenir lo cor dur e fort contra aquells qui són falsos e de poca pietat, e d’altra part deu haver lo cor moll en haver pietat dels hòmens de bona vida qui són pacífics e lleals, car si lo cavaller ha pietat ni mercè al qui mereix mort, trobant-se administrador de justícia, damna la sua ànima.” (Ibid.: 179)
També Jaume i va mantenir una etapa de formació amb els cavallers de la cort del botxí del seu pare, Simó de Monfort, que el va retenir sota la seva custòdia després del desastre de Muret. El rei Artús, model de cavalleria, va obtenir l’educació del savi mag Merlí i del cavaller Úlfius, així com d’Héctor i Quecs, els guerrers que el van acollir com a pare i germà, respectivament.
Tots aquests cavallers tenen en comú l’entrenament en les normes que han de regir la seva conducta de forma digna, honorable i noble, però també en les habilitats que els permetran un òptim maneig de les armes ofensives i defensives, és a dir, que no es troben sols al món amb les aptituds personals.
En el cas de Moisès, queda ben clara la guia directa de Jahvè, que l’ajuda, l’aconsella, li dóna ordres sovint misterioses. Moisès desconfia sempre de les seves possibilitats, no es mostra segur, dubta, té moltes febleses, perquè realment es veu com un instrument de la intervenció divina. La formació d’aquest heroi es produeix sobre el terreny, mentre segueix les instruccions de Jahvè. Moltes vegades, de fet, es recolza en el seu germà Aharon, que li dóna forces i està al seu costat. Pel que fa a Atena, no requereix cap tipus d’entrenament, neix completament armada i amb totes les virtuts d’una dea heroïna, les seves actuacions ja representen la intervenció divina.
En el cas dels herois americans, només cal que recordem les imatges dels salts d’Spiderman per les teulades de la gran ciutat, plens de vacil·lacions, de caigudes i proves per tal d’adquirir un bon ús de la flexibilitat i de la teranyina que li surt dels canyells. Daredevil, o el que és el mateix, Matt Murdock, en quedar-se cec rep l’entrenament de l’Stick al gimnàs i a les teulades, d’amagat dels altres ésser humans. Stick entra en la seva vida de forma misteriosa, l’ensenya a defensar-se, a tenir cura de si mateix i, el més important, a veure en la llum i en la foscor, tot i que era cec. Com si es tractés d’un aprenentatge de tot allò que no desenvolupa, en general la humanitat, dels sentits.
David Dunn, de naixement conté la característica de la indestructibilitat, té un entrenament diari al petit gimnàs de casa seva a causa de la feina de guarda de seguretat en un camp de futbol americà, però són les indicacions de l’Elijah Prisce, el senyor Cristall, les que el condueixen a anar provant enmig d’un espai ple de gent, per deixar-se guiar pel que percep la seva intuïció i els seus sentits superdesenvolupats i per poder, així, detectar els problemes i actuar sobre ells. En David va descobrint-se a través de les paraules de l’Elijah, el seu enemic i antagonista, però també, d’alguna manera, el seu entrenador.
Superman aprén a controlar els poder i les habilitats i es forma a través de la informació que el seu pare va enviar a la terra juntament amb ell. La informació és avançada, pertany a una cultura superior i la troba a l’àmbit extraordinari del pol nord. Allà aconsegueix les indicacions i les normes necessàries per acomplir el seu destí.
Però no sempre és necessari que els entrenaments d’un heroi siguin amb un guia expert. Batman es crea i s’entrena a si mateix per poder combatre la injustícia per la seva banda i poder realitzar les gestes i els plans que porta a terme. Les possibilitats econòmiques, la tecnologia i el caràcter just dels seus fins, de lluita contra el mal, van conformant el camí de l’heroïcitat.
Aquesta idea de la finalitat de la justícia, generalment per la seva pròpia mà, és la que comporta també el control sobre un mateix: la formació no és sols física o mental, sinó també moral. Els herois fan el que creuen que és correcte, això implica que hagin de tenir un autocontrol sobre si mateixos per evitar que els seus poders els ceguin i que la justícia que prenen vagi per altres camins, com pot ser la venjança cega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada