L'estereotip de l'heroi (5. Poders i debilitats -Part V-)

5. Poders i debilitats (Part V)


5.4 Taló d’Aquil·les

Els herois tenen un gran problema, per molts poders que tinguin, sempre s’enfronten a una debilitat i és el fet que no poden defugir la mort, tal i com Gilgamesh descobreix en la recerca de la immortalitat. L’heroi no és relaciona amb la immortalitat. L’única que posseeix la immortalitat, dels que hem observat és Atena, però això és possible perquè és una dea. Com ja hem explicat abans, el concepte que, en principi, està associat a l’heroi és la semidivinitat; i el que el fa que no sigui diví del tot és la immortalitat. Ara tractarem les mancances de cadascun.

Comencem, doncs, per Odisseu. Odisseu és un dels herois més complets. La veritat és que se’n podria dir que les seves debilitats són les dues bastant generalitzades. Aquestes són la que ja hem esmentat abans, és mortal, per tant, arribarà a conèixer la mort i l’altra no és més que la manca d’autocontrol. Hi ha moments de la història en què perd els sentits per lluitar o per buscar venjança. Tots aquests atributs de debilitats també van lligats a Tirant lo Blanc. És un cavaller molt equilibrat i amb regularitat en les gestes, però amb les mateixes debilitats que Odisseu, tret d’una; Odisseu lluita per tornar a veure la seva família, cosa que el fa fort, en canvi, a Tirant, conèixer l’amor el fa una mica dèbil en el sentit que totes les gestes que fa d’ençà que coneix Carmesina, les fa amb el propòsit de conquistar-la. El rei Artús, per altra banda, seria una mescla de les debilitats d’aquests dos. És més semblant a Tirant, però el simple fet de ser rei el fa tenir una autoritat per sobre d’aquests dos que en les seves debilitats amoroses el fa ser gloriós, ja que d’aquesta manera perpetua l’herència del regne.

En canvi la debilitat de Jaume i és, al principi, que és massa jove a l’hora de pujar a la corona. Però més tard va confluint les mancances dels altres tres herois esmentats anteriorment, tot i que la causa amorosa no li afecta pas per a res.

Diferent és el cas de Moisès, un niu plegat de debilitats. Moisès no pot fer res sense l’ajuda del seu germà Aharon, qui l’aconsella per realitzar correctament les seves gestes. Moisès no té la virtut ni el dot de la paraula i no té capacitat de fer el que Déu li encomana. També és dèbil pel que fa a la manera de guiar un poble i com hem dit, sense l’ajuda del seu germà Aharon, i sobretot la de Jahvé no hagués pogut ser el profeta de renom què és: les debilitats queden neutralitzades pel fet de ser un elegit de Déu, a més, serveixen per mostrar el poder de Déu, que converteix en guia i protector una persona amb poques aptituds per ser-ho.

Però deixem de banda aquests herois i veiem els herois americans. Tant Batman, Daredevil com V de Vendetta tenen una gran debilitat, i és que en un moment donat de la seva vida no poden evitar el desig de venjança i el de prendre’s la justícia per la seva pròpia mà, en el cas de V de Vendetta no és en un moment sinó durant tota la història. Aquest defecte no el té Superman i no el té pel simple fet de ser d’un planeta estranger. Sempre fa el bé per la humanitat i sempre deixa que decideixin les autoritats i la justícia per sobre del seu poder. Però tot i que no sigui humà i que tingui superpoders no significa que no tingui debilitats. Quan ell arribà a la terra portà fragments d’una pedra anomenada kriptonita, el contacte amb la qual o la proximitat en un radi curt de distància el fa perdre tots els poders i quedar totalment immòbil a mercè dels seus enemics. I per no trencar el gel d’herois americans amb superpoders parlarem de David Dunn. Com hem explicat en l’apartat dels vestits distintius David Dunn no pot suportar l’aigua, però no el contacte, sinó el fet de submergir-se i intentar respirar. Un cop el seu cos, concretament el seu cap, està endinsat a l’aigua es comença a ofegar directament i no té capacitat de reacció. De petit li va passar i el van poder rescatar i reanimar i un cop acceptat, ja de gran, que pot fer servir els seus poders per ajudar les persones, també es queda atrapat en un forat d’obres ple d’aigua d’on l’han de rescatar.

El cas més prototípic d’aquestes debilitats, que dóna nom a aquest apartat, és el d’Aquil·les, que només pot ser vençut si rep un cop de mort al taló. Batman sofreix la debilitat de la doble vida, l’exploració del seu cantó de ratpenat, el pot destruir.


Però parlem de les febleses dels antiherois. Tant William Munny com Bernie són dos herois amb un sac ple de debilitats. En William havia sigut un assassí alcoholic que matava tot tipus de persones, ja fossin bandolers, dones o nens; estiguessin indefenses o no, un assassí compulsiu. Canviant d’heroi, Bernie és detestat per tothom, roba, estafa, és fins i tot detestat per la seva família, és arrogant i antipàtic; en definitiva, com a persona queda pel terra. Per això, a Heroi per accident la premsa busca un home que s’adigui més amb la idea popular del que ha de ser un heroi per a justificar amb la seva personalitat una actitud i una gesta (salvar la tripulació d’un avió caigut) que no es corresponen amb el personatge de Bernie.

I per acabar, tractarem Babe. Tot i ser un animal, té una debilitat que passa també amb els humans. Babe té un cor més gran que el món sencer i d’això se n’aprofiten, en especial, tots els animals de la granja. No obstant això, sempre intenta ajudar la resta encara que li pugui costar alguna que altra mala estona: el seu objectiu i els perills.