Alcem la veu al Sant Anna (Diada de Catalunya, 11 de setembre)
La nit és força clara,
pujant per camins rocosos
on les cames no tenen la força
que després tindria la veu.
Es puja al turó de Sant Anna,
petit turonet a l'entrada de Breda.
Ja ben bé des de la carretera,
s'hi veuen les quatre barres onejades per l'aire.
Senyera, cor de tots els catalans.
El nostre sentiment s'hi palpa a mitjanit,
la sang sobre daurat dels nostres avantpassats,
es renova aquesta nit, últimes d'estiu.
Renovem la veu, com ho fem amb la bandera;
tenim un himne que a tot arreu s'escolta
i amb la força del nostre amor
aconseguirem que s'escolti per tots els cels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada