Fum i cendres

Fum i cendres 

Camins plens de pols,
sorra fina que s'escapa entre els dits.
Tenca els ulls aquest 10 d'agost
i imagina't que estàs a l'infern.

Crea una imatge pirotecnica dins el cap,
imagina un joc de colors vius,
grocs, vermells intensos
sobreposant-se als verds i blaus.

El cel, purgatori astral nucturn,
la lluna s'amagava rere els núvuls de fum.
Tot el bosc crida i plora de dolor,
en el riu s'hi reflexa la sang de les ferides.

Els ulls s'alcen, fa calor.
Aquest dia d'estiu està sent dur,
malgrat això, recordem el desastre;
a la pintoresca avui s'hi està de dol.

Torna a cloure els ulls,
això encara no ha acabat.

Els pobles quedaven buits,
la catàstrofe destrossava els habitatges.
Breda, Gualba, Sant Celoni, Riells i Fogars;
no eren més que un conjunt de viles fantasmes.

Cinc dies, cinc nits cremava la flama.
La calor de l'estiu castigava una flora,
 maltractava una fauna i un cel clar
amb un foc immens i columnes de fum.

Un ecosistema preciòs, maltractat.
L'evasió, el caos, la desolació,
després de cinc llunes d'espera
per plantar-me davant del riu de la pintoresca.

El verd i el blau eren inexistents,
la tristesa del bosc la feien l'escala de grisos.
M'ajupo, amb les mans recullo la pols;
Obro els ulls, la nostalgia s'apodera,

cendra fina que s'escapa entre els dits.


En memòria de l'incendi del '94 a les zones del Baix Montseny