Una nit d'estiu (a Orio)
Avui la lluna brilla amb poqueta intensitat,
el seu reflexe és practicament nu sobre el mar Cantàbric,
asseguts davant la platja tu i jo,
sense impactar-nos per res la foscor de la nit.
Allà a la vora s'alça una muntanyeta,
pujem escales amunt per veure el paisatge;
les onades treuen el protagonisme a la sorra
igual que les llums als carrers d'Orio.
I la calma en aquest indret és impactant,
tot el que ens rodeja és harmonia,
i no ens importa res més que les nostres mirades.
Aquí, vora el mar però a dalt d'un turonet,
ens sentim més units l'un amb l'altre,
ens sentim que estem tu i jo davant del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada