La utopia dels noms
Escric amb els dits
perquè una persona els va anomenar així;
igual que en diem idees
a allò que ens surt del cap.
Un sabi va dir que
hem de rumiar el que diem abans que les paraules
ballin amb els llavis i s'escapin;
però, quin sentit té dir noms sense saber el què diem?
Perquè allò blanc del cel es diu lluna
i el que brilla al voltant estrelles?
Molts no sabem el perquè i dic sabem perquè jo,
perdut en la disjunció del mar de lletres i el de ciències;
m'ofego en la resposta.
La vida és tan metafòrica
com volguem fer-la;
doncs la vida és una poesia
plena de quimeres de noms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada