Els focs de Blanes

Per no perdre la costum, seguirem amb els versos del llibre de "...vora el mar". Reprendrem la lectura tal i com la vam deixar, a la secció d'estiu.

Els focs de Blanes

S'enlluerna el cel,
l'ambient és carregat de pòlvora;
olors fresques de la mar
i entre els dits dels peus la sorra de la platja.

Semblen tempestes de llamps,
el so atronador fa esclatar el cel;
llums creades per l'home fa que la lluna
sigui una altra més observant l'espectacle.

Els dies d'estiu ja corren
però ens han donat aquest regal;
tots dos estirats a la platja,
agafats sense deixar-nos anar.

I els nostres ulls s'alcen,
el cel es torna a cremar,
aquesta vegada amb molta força
i de colors vermells i clars.

La mar Mediterrània hi té enveja,
doncs només hi capta el reflexe de l'encant;
però aquesta es veu recompensada,
quan hi surten fonts de foc daurat.

Sobre les catifes de sorra de Sa Palomera,
mirem el final de l'actuació;
la pirotècnia més reconeguda del nostre país
ha tornat a captar totes les nostres mirades,

ha tornat a enamorar a tots aquells qui ho dessitjaven.