Plou a bots i barrals

Plou a bots i barrals 

Assegut mirant el cel,
el vent i la pluja sacsejen
timidament el cabell;
alço els ulls contra el vent.

Tot és vermellós en aquest port,
tanta pol·lució no deixa veure les estrelles;
interines absents a les nits de ciutat,
lluna difosa entre els núvols de fum.

Passejo amb calma,
observant els vaixells estacionats,
seguint el trajecte amagat per l'asfalt,
que em duu amb tranquilitat vora el mar;

dormida d'onades generalitzada.

Cansat de veure el panorama
m'encenc una cigarreta.
El fum s'alça dels meus ulls al cel,
tot sembla que s'esfumi en un sospir.

Prefereixo espais rurals,
prefereixo aquella calma que s'apodera
d'una nit de tardor, d'una matinada freda
amb rosada i olor de terra mullada.

Arribo als indrets de casa,
el cel és abraçat pels núvols,
carregats de fúria i mala folla,
precipitant gotes d'aigua contra la terra molla.

Malgrat aquests inconvenients,
petites llums astrals provoquen la màgia;
una petita interacció electromagnètica que ens recorda,
que sense els ulls no veuriem les estrelles.

La boira s'eleva en mars d'espessor,
la forta pluja fa impossible la visió de l'horitzó.
La nit ha caigut trista i abrigada,
avui ens mostra una gran infinitèssima part dels seus encants.

Les espurnes humides esquitxen el meu rostre,
transporto les mans mullades al braç oposat.
La tardor ha arribat, ja no hi ha marxa enrere,
el fred, el vent i la foscor mica en mica predominarà

durant les nits i els dies que plogui a bots i barrals.