Immortalitzem els records,
no deixem que en aquesta bonica costa
el mar s'endugui els bons moments
ni esborri les petjades sobre la sorra.
Tres vegades trenca l'aigua amb la platja,
tres pintes s'ho miren des d'un extrem;
del pic més alt de l'Urgull l'estatua blanca,
es mira amb firmesa el gran mont Igueldo.
Tot és bell, tot ens eclipsa,
tot allò que ens envolta és natura i aire pur,
tota la costa ens voreja, tot és etern i infinit.
Però ara ens introduïm dins el cor,
la gran ria segueix el camí que ens porta
per les artèries més reconegudes de la terra,
pels òrgans principals i més vitals.
Massa cosa en tan poc temps.
Realment massa fotografies d'instants
que no vam poder retratar i que, aquests,
viuran sempre en el nostre record i memòria.
Com ho fa el quadre de Picasso,
donant vida a una tragèdia històrica
que feia reconeguda una petita vila de Vizcaya.
Però els dies ja han passat,
ara som de tornada a la nostra terra,
de retorn a Catalunya.
No obstant això, les imatges segueixen sent fermes,
deixem enrere una segona casa que es reflexa ara,
entre els Mayos de Riglos i el pantà de Yesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada