No us taladraré més i anirem a pel poema directament!! Parla d'un mateix, d'observar-se, d'adonar-se'n que no estàs bé i que quelcom ha de canviar. Be, escrit a principis de 2010!! Agur!
La bassa
Et
miro, em mires,
solament
ens separa aquesta barrera.
Realitat?
O ficció?
Quantes
vegades m'ho he preguntat.
Et
miro, em mires,
dolça
admiració pels físics
que
condemnen aquest mirall líquid
en
què es reflexa el meu ser.
Em
mires, et miro,
fracassen
els meus somnis i la inspiració;
em
mostra a la meva esquena
un
món que no puc carregar.
Em
mires, et miro
i
em perdo en la teva mirada;
abatuda,
cansada,
amb
l'autoestima destrossada.
Et
miro, em miro,
impotència
de satisfacció,
la
calamarsa fa justícia,
partint
el meu cos en dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada