La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

dilluns, 31 de desembre del 2012

Capvespre boreal

Bona nit a tothom! Avui és el darrer dia de l'any i cal gaudir-lo al màxim! Mica en mica anem fent balanç de tot el que ens ha passat aquest any, coses bones, coses dolentes, maldecaps, pedres pel camí barregades amb alegries i somriures. El que no hem d'oblidar mai és tot allò que hem aconseguit en el camí i que hem superat obstacles al llarg d'aquest any que possiblement per a molts eren insuperables. A poc a poc anem construint el futur del nostre ésser i, xinu-xanu, ens anem formant com les persones que volem ser.

Ahir un dels meus amics (un dels millors i recordeu que d'aquests n'hi han poquets!) em va dir una veritat per estar bé amb un mateix i aconseguir una felicitat agradable d'una manera molt sencilla. Com avui, dia 31 de desembre que som, molts ens proposem molts objectius per l'any que ve, moltes metes; ell ahir va dir: " En realitat la felicitat és una proporció entre les metes que vols aconseguir i els èxits de les mateixes" , és un gran consell a seguir, doncs com be sabreu calen molt poques coses per estar feliç i bé amb un mateix, no cal obsesionar-se amb coses que siguin impossibles o que et provoquin maldecaps! No és més feliç qui més te sinó qui menys necessita!

Dit això, us penjo el poema que segueix del llibre "... vora el mar" i que tancarà l'any del blog per continuar el dia 2 de gener. Us desitjo una bona entrada d'any i feliç 2013! Bona nit!!

SMH



Capvespre boreal

Cel fosc, univers infinit,
grans esferes celestes es perden en l'horitzó,
si distingeixen sota una capa densa i espessa,
de vapor líquid que es condensa amb lentitud.

I mica en mica, s'emplena la cúpula
de diverses masses insignificants,
carregades de so i llum, carregades de substàncies
líquides i a vegades mig sòlides que acompanyen la gravetat.

Un vent calmat les mou, vent carregat
de partícules gelades que es filtren per la pell,
com les petites però constants llances aquoses
que s'adhereixen per tot el meu cos.

Et sents abatut, la natura avui pot amb tu,
ni la olor de terra mullada, ni les gotes lliscant per la cara
aconsegueixen batre la lluita contra la rutina,
la lluita a mantenir el teu cos a temperatura adequada.

I tot és clar, tot és fosc,
capvespre boreal, amb la lluita del so i la llum,
que mantenen constant els llampecs i els trons,
en aquesta tempesta de gener hivernal.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada