Versos instantanis

Heu intentat mai escriure un poema que barregi una mica l'encant amb l'odi i la ira? Tranquils, jo tampoc, simplement em va sortir de dins un dia que estava apunt d'exclatar. Versos instantanis de l'apartat d'hivern.

Be, feliç dimarts gèlid de vacances trancades i dijous una altra publicació, a veure si estic més inspirat.

Versos instantanis

Perquè ningú em carda puto cas,

hi han paraules escrites sense valorar.

No seran pas mai les meves,

tot i que la forma d'expressar-me t'encanta.

I a vegades les pàgines poden quedar buides,

com la meva vida en alguns instants.

D'altres poden quedar plenes,

com sé que tinc, també, en algunes ocasions.

Café, cigarreta, encens, espelmes,

qualssevol d'aquests estris amb una música calmada,

em recullen dins aquestes quatre parets blanques,

com al cim del turó de l'home, com els paratges de la finestra.

I tot és blanc, tot es pot escriure,

trec el tap al boli i començo l'acció.

Escrivim coses bones, coses dolentes,

coses maques i coses lletges.

Però al cap i a la fi no deixen de ser,

sentiments expressats en un paper que el vent,

arrossegarà pel món, a mans que vulguin interpretar,

aquests versos insignificants instantanis.