El següent poema recordo haver-lo escrit a l'hivern de 2010, amb un fred que cardava pel febrer i observar un lloc que li tenia agafat el seu encant havia estat destruït per les obres, en fi, això passa sovint no en aquest món? De fet ara mateix em sap més greu la destrucció del lloc, que la primera impressió que volia transmetre i que realment diu el poema, però en fi, aquí us el deixo!
Records destruïts per l'home
Quants
records ensorrats
aquí
a la meva esquena,
intento
no observar el paisatge
que
l'ésser humà ha destrossat.
No
és el primer lloc que maltracta,
sovint
fa malbé tot allò bonic,
sé
que aquest no ho era gaire
però
els records que m'atrapen ho són molt.
I,
en realitat, no ho és gaire
a
causa de que ha estat creat pel destructor
i,
aquí, sobre un banc vermell i fred,
espero
que arribi el tren que em torni a casa.
No
em giro, intento esborrar del meu cap
aquesta
imatge que no para de rondar-me;
intento
prestar atenció a altres indrets que siguin pròxims,
però
observo que també han cardat a terra el pont.
És
trist, no ho nego,
sempre
amb l'escusa de que no és segur,
amb
qualsevol història absurda que intenta
justificar
els fets, com sempre, absurds.
No
pensen que aquell lloc pot ser,
per
una persona tan insignificant com jo,
especial;
especial en el sentit que he compartit
els
primers instants de la resta de la meva vida.
Allà
va començar aquell “besos con sabor a humo”
que
comentava en el meu primer llibre,
allà
començava un seguit d'esdeveniments que,
per
la meva sort, farien canviar la meva vida a millor.
I
es que allà va ser on vam entrellaçar els nostres llavis,
va
ser el primer cop que una persona,
només
amb els seus llavis, em fes descobrir que el món
quedava
disminuït per a nosaltres,
que
allò que feia temps que somiava, era real
i
ara, tots dos junts, recordem aquell instant,
observant
com la civilització salvatge ens el roba,
com
expropien els nostres drets de gaudir, del lloc,
de
l'estació que, com abans ens havia unit en un altre lloc,
en
aquesta ens lligava per sempre,
dins
els teus ulls tancats, submergint-me en el teu petó,
empresonant-me
amb les teves mans i donant-me, ara ja fa,
el
món a les teves mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada