La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

divendres, 4 de gener del 2013

Cau la nit

Suposo que com be diu molta gent, la nit és més fosca abans de l'alba. En aquest moment tot és fosc i es fon amb uns matisos tristos i opacs com el color de l'ànima. Cau la nit...


Cau la nit

Llums que s'apaguen,
tot és fosc,
es desperten les estrelles,
cau la nit.

I cau la nit a tot el meu voltant,
la lluna il·lumina els racons que
els estels no poden presumir
del seu cos perfecte que mostren anys llum.

I aquesta, amb el seu cos blanc
m'atrau avui mentre escric,
que el seu cos esfèric es mostra esplèndid
davant els nostres ulls.

Aquí, a la vora del bosc,
tot es veu fosc i, el vent,
juga suaument amb les fulles
que van sobreviure a la tardor.

Avui el fred es calmat,
no congela com ahir,
t'agafo de la mà, no et deixo,
ara, ens cau la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada