La despedida es el umbral del cielo y la esencia del infierno

diumenge, 6 de gener del 2013

Sant Andreu de Palomar

Sovint en el llibre de ... vora el mar, trobareu imatges que representa el que un poema intenta representar amb paraules. Són fotografies que vaig trobar idònies per una lectura i presentació més cómode i agradable!

Per cert! Us han portat moltes coses els reis? Que comenci lleu la rutina demà per a tots i totes!


Sant Andreu de Palomar



Aquí estic, palplantat;

assegut a les escales de la plaça de Can Fabra,

queda lluny d'allà on visc jo,

però ja fa temps que m'atrapa.



Sorolls, clàxons i ciclomotors,

incomoden les meves orelles fredes,

com les meves mans,

ara nues de teixit per escriure.



Però davant em calma l'oïda,

també se'm relaxa la vista,

l'aigua va amunt i avall

i m'enamora el so d'aquestes fonts artificials.



I sí, continuo a les escales,

assegut en el racó de l'esquerra

i darrera aquesta font s'hi amaga l'església

del que abans era un poble i ara fa ciutat.



La gent passeja en aquest mig dia,

fa fred però s'està còmode.

Qui sap si tu que em tens entre les mans,

m'observaves mentre escrivia.



Potser sí, potser no,

el que si que és cert és que en vida

no pots prescindir de venir aquí un mig dia

i observar Sant Andreu de Palomar rere les fonts.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada