Amb peu esquerra

“Te das cuenta que una persona es especial cuando la echas mucho en falta; pero aún más cuando después de unos meses sin verla, al hacerlo, es como si no hubiese pasado el tiempo.”

Segur que fot fred eh!? Que no són imaginacions meves?! Aquests versos van dedicats a totes les persones que avui estiguin estudiant o facin un examen. Recordo que el vaig escriure a finals de gener del 2010 a l'estació de renfe de la UAB després de realitzar un examen una mica caòtic malgrat vaig passar hores estudiant-lo! En fi, que sé pel què passeu i ànims!

Amb el peu esquerra

No has dormit bé,

portes dins el cos

grans dosis de cafeïna

i tot i així, no rendeixes.

Et lleves, cansat,

tots els pensaments ballen dins el cap,

tot un cúmul d'idees

que no aconsegueixes solidificar.

Et pesen els ulls,

i comences a tenir la sensació

que avui no serà el teu dia,

que tot sortirà malament.

No t'equivoques, estàs encertat,

l'única nota positiva d'aquest dia

que tots els mals venen a sobre

i et sents, avui més, com una taca d'oli

i, com aquesta,

no aconsegueixo desaparèixer,

m'agradaria ser invisible,

passar desapercebut i cridar;

cridar per expulsar tota la ràbia

i la impotència de no fer res bé.

No he dormit bé, però avui,

tampoc ha estat el dia.