Se'ns escapa el temps de les mans

Se'ns escapa el temps de les mans

Se'ns escapa el temps de les mans,
és impossible negligir el seu pas.
Maleïda mesura temporal relativa,
que sempre acaba per trencar amb la distància.

I si poguéssim viatjar a la velocitat de la llum,
podríem manipular els segons que ens separen;
veure la vida amb els espectres electromagnètics
que ens ofereixen una gamma amplia de colors.

Però no és així, som simples i lents,
tan abstractes que el temps ens passa factura
i ens influeix juntament amb la separació.

Perquè lluny queden ja aquelles nits,
que desitjàvem somiar per poder-nos veure
i en nits insomnes en la lluna veure el teu somriure.