La lluna amb la seva mel
Per tu arrencaria del cel els núvols,
perquè el sol brillés una mica més cada capvespre.
Per tu robaria les ones del mar,
perquè la lluna ballés només amb les estrelles.
I és llavors quan vull solcar el cel,
per poder apropiar-me la llum;
I encara que estiguis cega per veure-ho
regalar-te cada porció de la meva alè.
Un cop tingui aquesta en el meu poder,
et regalaria la lluna amb la seva mel
per endolcir totes les teves paraules.
I així d'una vegada regalar-te el meu voler
per poder unir el meu tacte amb la teva pell
i d'una vegada obrir el cel dels meus somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada