Bocins d'un cor ple de ceguesa
Com una fletxa de Valentí vas arribar,
i com aquesta te n'has anat.
Tota tu va captivar els meus ulls i cor,
però la distància ha optat per fer-los miques.
I ara torno a ser aquell cec viatger,
amb la diferència de tenir un destí present.
Mica en mica aniré collint els trossos dels batecs,
que en tornar de veure't vaig deixar pel camí.
A les palpentes seguiré caminant,
doncs la meva vista he perdut amb l'esperança;
juntament amb el meu cos que va minvant.
I malgrat el teu cor és fruit de les meves mancances,
escriuré mil versos sobre tu per anar avançant
i aconseguir que al final dels dies, sigui al teu costat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada