Divagant per la raó
Sento el teu perfum en l'aire,
la calor de l'estiu evapora la suor.
L'aigua no és cap mena de solució
quan el teu record recorra la meva pell.
De les escales que em porten a l'esfera,
m'he perdut a mig camí;
allà on dormen les estrelles,
el teu cor i el meu desig.
I esperant el tren que em porta al teu costat,
he perdut la noció del temps
i entre les mans s'escapen els segons.
Mentrestant escric aquests versos,
perduts per la memòria del teu ser
quan divago entre idees abstractes de la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada