Xisclets
M'imagino el teu somriure a tots costats,
és un bon motiu per escriure un relat.
Més bé amb aquest escriuré poesia
o si més no, com sempre dic, ho intento.
Perquè veure't feliç és el que més em complau,
la teva boca junt amb els teus llavis són obra d'art.
I representen molt per a mi cada xisclet,
doncs quan vam compartir uns dies, no parava d'escoltar-los.
Possiblement no segueixi la rima,
ni tan sols la mesura o la mètrica,
però t'asseguro que el que si segueix són les pulsacions.
Accelerant-se a cada instant,
impacients a cada bateg,
per a què el teu somriure torni escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada