La nit manca de somnis

La nit manca de somnis

La nit m'abraça i vull dormir-me als seus braços,
però els somnis no em deixen dormir,
són paranys que sé que no són realitat
i que aquests desitjos no es poden complir,

no es poden complir si tu no hi ets,
per ajustar-me a la mesura de les teves mans,
per acomodar-me sobre les espatlles i decantar,
aquell cabell de color negre recordant el cel de nit.

Lluny queden aquelles nits que compartíem somnis,
però no de les nostres memòries que encara hi són presents.
Era la calma absoluta en l'endemig d'un infern
creat pels éssers humans i no pensat per dormir,

sinó per a transportar-nos o traslladar,
però va fer la seva funció quan dormíem abraçats;
ens van fer viatjar per la brisa del mar que venia del costat,
passejar per la platja descalços i volar entre les estrelles...

queden lluny aquelles nits en què agafats l'un de l'altre,
intentàvem tornar els nostres somnis en realitat.